Projecte de recerca engegat pel centre de documentació per encàrrec de l'Escola Nàutico-Pesquera de Catalunya sobre la història de la pesca de la tonyina i l'almadrava en el Mar Català fins a la dècada de 1960.
L'estudi compta amb dos parts principals. La primera aprofundeix en les arrels històriques i el paper de la tonyina en la història pesquera catalana. S'identificà i documentà els diferents sistemes tècnics emprants en la captura, les seves arrels i la difusió geogràfica. Destaca el sistema de l'almadrava, un conjunt de xarxes especialment dissenyades per capturar aquest túnid durant el seu periple migratori. Si bé a l'estat espanyol és prou coneguda, s'ha documentat la instal·lació d'almadraves a Catalunya a partir del segle XVI, incrementant-se fins a finals de segle XIX, moment en què s'instal·laren o assajaren el major número d'elles. Dos van ser especialment importants: l'almadrava de Roses - instal·lada per últim cop el 1923 - i la de Cap de Terme.
La segona part del projecte recull la història de l'almadrava de Cap de Terme a través dels testimonis escrits i la història oral. Gràcies a antics treballadors de l'almadrava - avui residents a l'Ametlla de Mar - s'ha pogut reconstruir la vida d'aquella "colònia pesquera" de la que vivien no menys de 30 famílies. A redós de l'art de l'almadrava s'erigí un barri mariner amb una trajectoria històrica paral·lela a la sort de la pesquera, la vida era dura i monòtona, i s'havia de complementar el jornal amb altres activitats rurals.
L'almadrava de Cap de Terme va ser la més petita de les almadraves espanyoles de les dècades centrals de segle XX. L'evolució de les captures, no obstant, va patir l'efecte de la sobeexplotació del recurs i de l'aparició de flotes de tonyinaires de cèrcol. Va desaparèixer a inicis de 1960.