Documare: Centre de Documentaci� de la Pesca i el Mar

De dimensions mínimes a finals del segle XIX, el sector pesquer a Palamós ha crescut fins convertir-se en un dels principals ports de Catalunya i en un element identitari de la població. Des de la dècada de 1920 col·lectius d’immigrants procedents de diversos punts de la Mediterrània foren introduint millores tecnològiques que repercutiren ràpidament en un augment de les captures i de la productivitat de la indústria. Durant la Dictadura la flota va crèixer a mesura que milloraven les infraestructures portuàries, s’incorporava mà d’obra procedent del sud d’Espanya i s’obria el finançament pel desenvolupament de noves unitats més potents. La Confraria de Pescadors va jugar un paper molt significatiu en les millores socials i econòmiques del col·lectiu pesquer. No obstant, actualment la pesca a la Mediterrània i a Palamós pateix una seriosa crisis ecològica i socioeconòmica, crisis que s’agreuja quan desapareix el principal recurs que sustenta bona part de la flota: la gamba vermella.