Història del sector pesquer a Palamós

Publicat a Alegret, J. L., i Garrido, A. (2008). "Historia del puerto pesquero de Palamós: migraciones, asociacionismo y desarrollo". AREAS. Revista Internacional de Ciencias Sociales. Un siglo de pesca en España: nuevas perspectivas, nuevas aproximaciones,  nº 27, pp.27-40

De dimensions mínimes a finals del segle XIX, el sector pesquer a Palamós ha crescut fins convertir-se en un dels principals ports de Catalunya i en un element identitari de la població. Des de la dècada de 1920 col·lectius d’immigrants procedents de diversos punts de la Mediterrània foren introduint millores tecnològiques que repercutiren ràpidament en un augment de les captures i de la productivitat de la indústria. Durant la Dictadura la flota va crèixer a mesura que milloraven les infraestructures portuàries, s’incorporava mà d’obra procedent del sud d’Espanya i s’obria el finançament pel desenvolupament de noves unitats més potents. La Confraria de Pescadors va jugar un paper molt significatiu en les millores socials i econòmiques del col·lectiu pesquer. No obstant, actualment la pesca a la Mediterrània i a Palamós pateix una seriosa crisis ecològica i socioeconòmica, crisis que s’agreuja quan desapareix el principal recurs que sustenta bona part de la flota: la gamba vermella.

Sa Perola

Publicat a Sala, B. Sa Perola i la pesca a Calella. Palafrugell: L'Ajuntament, 2008

Calella de Palafrugell conserva un llegat patrimonial marítim i pesquer molt important. Entre tots els elements cal destacar Sa Perola, un dels tenyidors més ben conservats de la Costa Brava de la mà del Gremi de Pescadors de Sant Pere. Blanca Sala realitzà en estudi centrat en el paper del tenyidor per la indústria pesquera local així com les seves característiques arquitectòniques.

Documare va encarregar-se d'analitzar en el mateix volum l'activitat pesquera a Calella de Palafrugell en el tomant de segle XX, les espècies capturades i la tecnologia utilitzada, el risc i la incertesa associada a l'activitat i el paper de la complementarietat en el marc de l'economia rural.

Fruit del contacte amb l'Ajuntament de Palafrugell, el Museu de la Pesca ha assessorat els seus responsables en el disseny del Centre d'Interpretació de Sa Perola, un espai remodalet que vol donar a conèixer el passat pesquer de la població, el paper dels gremis en l'assistència i la solidaritat entre pescadors i del medi natural i urbanístic del paratge.

Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués

Les ordinacions de la pesquera de Cadaqués. Palamós: Fundació Promediterrània, 2006

Les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués és el recull legislatiu més extens (1592-1793) de la Mediterrània Occidental sobre la pesca a l'encesa, una antiga tècnica de pesca que utilitza la llum per atraure els peixos i el bolitx com a art d'encerclament i tir a terra.

Pep Vila, Èrika Serna i Enric Prat han transcrit, editat i comentat senceres les ordinacions, una font fonamental per conèixer el passat pesquer del litoral del Cap de Creus i per extensió de tot Catalunya. L'edició s'acompanya de textos de diversos autors que emmarquen el reglament en el context pesquer de l'època i descriuen la tecnologia utilitzada. Arnald Plujà localitzà els caladors més importants a través de la cartografia història. També s'inclouen diversos articles editats en diverses revistes, com el l'Ernesta Sala o Rahola i Trèmols.

L'edició i introducció als textos va anar a càrrec de la Fundació Promediterrània, que en va fer un tiratge de 1.000 exemplars.

Història i memòria de la tonyina a Catalunya: l'almadrava de Cap de Terme

Presentat a la I Jornada de la Tonyina Vermella a la Mediterrània (Ametlla de Mar, 10 Octubre 2008)

Projecte de recerca engegat pel centre de documentació per encàrrec de l'Escola Nàutico-Pesquera de Catalunya sobre la història de la pesca de la tonyina i l'almadrava en el Mar Català fins a la dècada de 1960.

L'estudi compta amb dos parts principals. La primera aprofundeix en les arrels històriques i el paper de la tonyina en la història pesquera catalana. S'identificà i documentà els diferents sistemes tècnics emprants en la captura, les seves arrels i la difusió geogràfica. Destaca el sistema de l'almadrava, un conjunt de xarxes especialment dissenyades per capturar aquest túnid durant el seu periple migratori. Si bé a l'estat espanyol és prou coneguda, s'ha documentat la instal·lació d'almadraves a Catalunya a partir del segle XVI, incrementant-se fins a finals de segle XIX, moment en què s'instal·laren o assajaren el major número d'elles. Dos van ser especialment importants: l'almadrava de Roses - instal·lada per últim cop el 1923 - i la de Cap de Terme.

La segona part del projecte recull la història de l'almadrava de Cap de Terme a través dels testimonis escrits i la història oral. Gràcies a antics treballadors de l'almadrava - avui residents a l'Ametlla de Mar - s'ha pogut reconstruir la vida d'aquella "colònia pesquera" de la que vivien no menys de 30 famílies. A redós de l'art de l'almadrava s'erigí un barri mariner amb una trajectoria històrica paral·lela a la sort de la pesquera, la vida era dura i monòtona, i s'havia de complementar el jornal amb altres activitats rurals.

L'almadrava de Cap de Terme va ser la més petita de les almadraves espanyoles de les dècades centrals de segle XX. L'evolució de les captures, no obstant, va patir l'efecte de la sobeexplotació del recurs i de l'aparició de flotes de tonyinaires de cèrcol. Va desaparèixer a inicis de 1960.

Gent de Mar del Port de Palamós

Projecte destinat a posar en relació informació sobre la comunitat pesquera local i les embarcacions de pesca per recomposar les seves tripulacions. Els objectius principals han estat:

• Posar en valor un ofici centenari a la vila de Palamós però escassament conegut ni apreciat durant molts anys.
• Recuperar la memòria de la comunitat pesquera local a través de la identificació de tots els seus protagonistes.
• Inventariar una de les eines més representatives de l’ofici: les embarcacions de pesca, com a manifestació del valor patrimonial del mar i la gent hi treballa.
• Estudiar les tripulacions, enteses com les persones que treballen a les barques de pesca, la seva formació, evolució i particularitats laborals i socials.
• Dissenyar una eina de consulta de novedosa adreçada a la població interessada en el món del mar i la seva gent.
• Disposar d’una potent eina d’anàlisi científic de la evolució històrica i actual d’un sector sotmès reptes de futur importants.
• Involucrar la comunitat en la recerca de les seva pròpia evolució a partir de la col•laboració i aportacions de materials i coneixements.
• Involucrar els voluntaris del Museu de la Pesca en els projectes de recerca i en la projecció del propi Museu

El procés de recerca es va iniciar amb la recerca, selecció i digitalització d’informació rellevant a partir de fonts primàries i secundàries.

• Registre oficial de bucs. Llista 3ª BA5 (Palamós).
• Censo de la Flota Pesquera. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i Marino. Gobierno de España
• Lista Oficial de Buques (1951)
• Estadístiques de Pesca. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya.
• Arxiu Històric de la Confraria de Pescadors de Palamós
• Relació d’afiliats a la Confraria de Pescadors de Palamós. Fitxes d’embarcament
• Afiliats a la Mutualidad de Accidentes del Mar y Trabajo
• Bibliografia complementària

Posteriorment es van unificar les diferents bases de dades i es relacionaren les taules a partir de les quals es poden llençar les consultes. El treball  es va acompanyar d'una exhaustiva selecció d'imatges de procedència diversa:

• Fons d’imatges del Museu de la Pesca
• Fons d’imatges del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós
• Fons d’imatges de l’Arxiu Municipal de Palafrugell
• Bibliografia complementària

Finalment s'ha dissenyat el programari que permet la consulta interactiva de la informació textual i gràfica, la relació de les persones amb les embarcacions, així com noves aplicacions futures.

La Gent de Mar del Port de Palamós és un recurs ien constant actualització que demana la participació de la comunitat pesquera i dels seus descendents per farcir d’informació els buits existents i aportar nou coneixement de la seva història.

Aspectes com:

• l’origen dels mariners
• les motius o “malnoms”
• la vida laboral de les tripulacions
• imatges inèdites de les embarcacions tripulades
• imatges dels membres de la comunitat no localitzades

es redescubriran gràcies a les aportacions de la població: fotografies, informació tècnica, records, etc... La Gent de Mar del Port de Palamós és doncs una eina col·laborativa, un recurs 2.0 on els usuraris interactuen per millorar el resultat final.