 |
Francesc Sardà
La Gamba, un recus extraordinari
Treball resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002 on Francesc Sardà, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), aborda aspectes biològics de la gamba i el seu paper dins l’activitat pesquera actual.
|
 |
Jordi Lleonart
El lluç
Volum resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002 amb Jordi Lleonart, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), com a autor. La biologia de l’espècie (creixement, talla, pes, edat, alimentació, biomassa, reproducció i mort) i aspectes vinculats amb la seva pesca com l’evolució de les captures i possibles solucions a la seva sobreexplotació són els continguts de l’obra.
|
 |
Montserrat Demestre
L'Impacte de l'arrossegament a les comunitats de fons
Montserrat Demestre, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), classifica en cinc nivells diferenciats l’impacte de l’arrossegament sobre els organismes i el sediment i que evidencien la forta interrelació entre la pesca i el medi marí. Aquest Quadern Blau és resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002.
|
 |
Isabel Palomera
L'anxova
Després d’una introducció on s’analitza la biologia de l’anxova, els autors, ambdós membres de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), avaluen les poblacions d’aquesta espècie a la costa catalana i al golf de Lleó i recomanen quines han de ser les mesures que s’han de prendre per assegurar la conservació d’aquest recurs marí. Aquest Quadern Blau és resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002
|
 |
Francesc Sardà
Biologia, conservació i pesca de l'escamarlà a la Mediterrània
Treball resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002 on Francesc Sardà, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), aborda aspectes biològics de l’escamarlà i el seu paper dins l’activitat pesquera actual plantejant solucions per a evitar el progressiu empobriment d’aquest recurs.
|
 |
Margarita Casadevall; Marta Muñoz
La diversitat de formes de reproducció en peixos
Les autores, biòlogues del grup de recerca de Biologia animal (Ictiologia) de la Universitat de Girona, basen aquesta recerca en l’anàlisi de la reproducció d’espècies marines i, concretament, d’aquelles espècies que es troben en una posició intermèdia entre els dos tipus fonamentals de reproducció: l’oviparisme i el viviparisme. Aquest Quadern Blau és resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002.
|
 |
Sandra Mallol
La selectivitat dels arts d'arrossegament
Sandra Mallol, biòloga del grup de recerca de Biologia animal (Ictiologia) de la Universitat de Girona, analitza els diferents tipus de selectivitat que existeixen per a les xarxes d’arrossegament i exposa els resultats d’un estudi sobre la millora d’aquesta tècnica de pesca mitjançant la prova pilot d’un nou cóp. Aquest Quadern Blau és resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002.
|
 |
Carles Pla
La genètica en la identificació dels prodcutes pesquers
SLes aplicacions pesqueres de l’anàlisi genètica són l’objectiu d’aquest volum resultat de les jornades de divulgació Pesca i ciència 2002 amb Carles Pla, del Laboratori d’Ictiologia Genètica de la Universitat de Girona, com a autor. Es plantegen tres usos de la genètica en la gestió de recursos pesquers: la identificació de productes pesquers, la gestió de pesqueres i el control i millora de la cria de peixos en captivitat.
|
 |
Jaume Fàbrega
Història i teoria del suquet
El gastrònom Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona) explica els orígens i l’evolució de les sopes i guisats de peix des de la prehistòria fins als grans cuiners catalans de l’actualitat, passant pels noms, les tècniques, els colors, els gustos, etc. i acabant amb les més variades formes d’elaboració d'aquest plat tan tradicional de la cuina marinera
|
 |
Joan L. Alegret i José J. Pascual
Estado actual de la antropología de la pesca en España
Els antropòlegs Joan L. Alegret i José J. Pascual recullen els orígens, les perspectives teòriques, les problemàtiques de la investigació, les anàlisis sobre el paper de les dones en les comunitats pesqueres i les darreres tendències d’una disciplina, l’antropologia de la pesca, que neix a Espanya a finals dels anys setanta del segle XX.
|
 |
Joaquim Pla
Lleugera idea dels principis teòrics de la propulsió a vela (Veles de tall)
El paper del vent sobre la vela i l’efecte d’aquesta pel que respecta a l’estabilitat d’una embarcació i a l’equilibri del rumb són els objectius d’aquest manual pràctic de navegació a vela realitzat per l’especialista Joaquim Pla.
|
 |
Romberg, M. i Sardà, F.
El sector pesquero y sus normativas
Resultats d’un estudi realitzat pels autors, ambdós membres de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), amb l’objectiu d’analitzar el compromís i l’actitud dels pescadors enfront la normativa existent en el camp de la pesca. En aquest sentit també es mostra el grau d’acceptació de la normativa i s’identifiquen els factors que afecten el seu compliment, així com l’avaluació de les noves normatives que es poden presentar des del sector pesquer.
|
 |
David Florido del Corral
Evolución histórica y cultural de las almadrabas en el litoral atlántico meridional (siglos XVI-XX)
Anàlisi d’un sistema de pesca molt arrelat a la península ibèrica i especialment el cas del litoral atlàntic meridional. David Florido del Corral, del Grupo de Investigación para el Estudio de las Identidades Socioculturales en Andalucía de la Universidad de Sevilla, estudia les tècniques tradiconals, els processos econòmics i els aspectes socials vinculats a la almadraba, així com la seva evolució històrica, els centres productius i la seva gestió, elements que ajuden a conformar una memòria col·lectiva al voltant d'aquest procés productiu.
|
 |
Alfons Garrido; Joan Lluís Alegret.
Estudi de les fonts documentals en la recerca sobre la història de la pesca a Catalunya
Els autors, del Grup d’Estudis Socials de Pesca Marítima (Universitat de Girona), identifiques i evaluen les fonts documentals més rellevants per a la reconstrucció de la història de la pesca, articulant el treball des d’un punt de vista interdisciplinar a partir de diferents etapes, des de la prehistòria i fins a l’actualitat, donant especial importància a la recerca de fonts primàries als arxius.
|
 |
Rosa Maria Playà
Dades sobre la pesca en època protohistòrica al litoral mediterrani català (s. VI al II aC)
Els ibers i el mar. Tot i que habitualment s’ha dit que els ibers "vivien d’esquenes al mar", les restes arqueològiques recuperades gràcies a les excavacions demostren que van saber aprofitar els recursos que aquest medi els hi oferia. Aquestes
restes són el punt de partida per saber com i què pescaven i, per extensió,
com era la seva relació amb el mar.
Els ibers i el mar. Tot i que habitualment s’ha dit que els ibers "vivien d’esquenes al mar", les restes arqueològiques recuperades gràcies a les excavacions demostren que van saber aprofitar els recursos que aquest medi els hi oferia. Aquestes restes són el punt de partida per saber com i què pescaven i, per extensió,
com era la seva relació amb el mar.
|
 |
Joan Lluís Alegret
Etnologia de les societats marítimes: perspectives d’anàlisi, àmbits d’estudi i propostes de treball.
A partir de la definició d'etnologia marítima, es descriuen els inicis d’aquesta disciplina, tant a escala mundial com a Catalunya, i s'explica el seu objecte d’estudi. L’estudi planteja i apronfundeix en les diferents corrents i perspectives d’anàlisi existents (tecnoecològica, socioinstitucional i simbolicoideològica) aporta propostes treball.
|
 |
Chakourt, Said Chaouki i Alegret, Joan L.
Evolución institucional y desarrollo del sector pesquero en Argelia. Edició bilingüe francès-espanyol
Els autors reflexionen sobre la situació actual del sector pesquer a Argelia a partir de l’anàlisi de l’evolució del tracte que ha tingut el sector des de l’administració algeriana, amb unes polítiques sovint inestables i amb continus canvis d’ubicació de l’apartat de l’administració dedicada a la gestió pesquera. Es planteja i s’argumenta la idea d’una política dubitativa i sovint mancada de direcció concreta a partir de les polítiques adoptades des de la data de la seva independència (1962) fins a l’any 2001.
|
 |
Francesc Sardà; Nixon Bahamon
Mallas cuadradas y rejillas separadoras de pescado para mejorar la selectividad de la pesca de arrastre demersal.
Els autors plantegen la necessitat d’avançar en les millores de selectivitat en els arts d’arrossegament de fons per a seleccionar determinades espècies o talles i evitar al màxim, en definitiva, la modificació de l’ecosistema. En el text s’explica en quins principis biològics es basa i la seva metodologia, així com les experiències realitzades amb aquest objectiu, com són les malles quadrades i les reixes separadores.
|
 |
Anna Garriga
Una política catalana per a la pesca: perquè els nostres pescadors també s’hi puguin guanyar la vida
Reflexió sobre la situació crítica que viu el sector pesquer, definint les seves debilitats internes i les amenaces externes. Dóna especial èmfasi a la subhasta a la baixa, a partir de la interpretació del Plan Estratégico Nacional, i a la manca d’una política pesquera catalana que defineixi plans de reestructuració del sector i ajudes immediates.
|
 |
Pere Trijueque
Pirates, esclaus i captius a Palamós
L’historiador palamosí Pere Trijueque explica a partir de la documentació històrica existent les principals accions i els efectes que la pirateria va provocar a la vila fins al segle XIX, així com els diversos intents de defensa per part de la població. En aquest Quadern Blau també es fa referència al tràfic d’esclaus documentat en les fonts notarials palamosines i disposa d’un apèndix documental.
|
 |
Carles Bas
La pesca a la Mediterrània: una reflexió
El prestigiós biòleg Carles Bas reflexiona sobre la pesca a la Mediterrània partint de la descripció de la seva ecologia i dels aspectes socioeconòmics, culturals i polítics. L’autor analitza les principals pesqueries, espècies i àrees de pesca i reflexiona sobre la difícil situació per la que atravessa la pesca, incidint en la sobreexplotació del mar.
|
