Des de l'edat mitjana els pescadors s’han organitzat per arribar a acords sobre qui podia anar a pescar, on i quan es podia practicar l'ofici, quins arts de pesca estaven permessos i prohibits, i també per ajudar-se mútuament davant les des gràcies, els abusos i tot tipus de necessitats. Així van néixer les primeres confraries religioses i els gremis de pescadors de l'’època moderna, les mutualitats, les germandats, els pòsits, les associacions de mariners i d'’armadors, i després de la Guerra Civil, les confraries de pescadors contemporànies. Aquestes organitzacions, tal com les coneixem actualment, van ser creades l’'any 1943 tot volent recuperar l’'esperit de les antigues confraries i gremis de pescadors i adaptant-les als nous moments històrics.
És curiós observar com, fins fa relativament molt poc temps, el món de la pesca a Catalunya era l’'únic sector productiu on treballadors i propietaris o armadors es trobaven plegats en la mateixa organització per defensar simultàniament els interessos de les dues parts, sense l’'aparent necessitat de l’existència d'’altres organitzacions com els sindicats o les associacions d'’armadors. Si més no, a partir de l'’entrada a la Unió Europea, de la transformació radical del mercat del peix i del mercat laboral i de l'’esgotament dels recursos, estan apareixent noves formes d’'organització, representació i pressió més sectorials que comencen a configurar el que seran les futures organitzacions del sector.