La activitat pesquera es realitza sobre un espai obert com és la mar i es fonamenta en l'’explotació d’'un recurs natural renovable. Tant la mar com els recursos són de propietat pública i per tant, sobre ells no es pot exercir la propietat privada. Aquests fets, entre d'’altres, són els que expliquen que el nombre d’'institucions que intervenen en la regulació de la pesca i la quantitat de les normatives vigents siguin molt grans i enormement complexos, fins al punt de començar a fer-ne difícil la governabilitat.
D’ençà l'’entrada d'Espanya a la UE l'any 1986, el marc legislatiu de referència de la política pesquera és el que marca la Comissió amb la seva Política Pesquera Comuna (PPC). Però aquesta PPC fins ara bàsicament és aplicable a l'’Atlàntic, mentre que per a la Mediterrània s'’ha desenvolupat molt poc una política pesquera pròpia i això dificulta encara més la qüestió.