La pesca és una activitat de subsistència de les més antigues, juntament amb la cacera i la recol·lecció. A Catalunya tenim referències arqueològiques de la pesca entre els ibers i els romans, impulsors de grans factories de salaó de peix i del comerç de conserves que eren transportades en àmfores arreu de l'Imperi. A l'edat mitjana, els senyors feudals van fer del control de la pesca un dels seus mitjans de subsistència, com ho demostren el monestir de Sant Pere de Roda i el de Sant Feliu de Guíxols, entre molts d'altres ubicats al llarg de la costa. Així els pescadors havien de donar una part de tot el que es pescava en forma d'impost, el delme del peix, a canvi de tenir el dret de pescar. Les cofraries de pescadors primer, i els gremis després, van intentar al llarg dels segles defensar els interessos dels pescadors, ajudant-se mútuament en les desgràcies, les malalties i els abusos.
Amb la introducció de formes més intensives de pesca, com el bou a la parella al segle XVIII, la pesca agafà una nova dimensió en convertir-se en una font molt important de proteïnes per la incipient revolució urbana i industrial. Però amb les parelles de bou també començaren els problemes de la sobreexplotació dels recursos i els conflictes amb altres arts de pesca. Probablement, la gran transformació es va produir primer amb la introducció dels motors, als anys vint; dels nous materials com el niló, a principis dels sexanta, i, sobretot, amb la nova tecnologia de navegació, comunicacions i detecció i localització del peix, només possible gràcies a la enorme capitalització que s'ha produït en el sector, especialment en la segona meitat del segle XX.